Mostrando entradas con la etiqueta Luís Llach. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Luís Llach. Mostrar todas las entradas

domingo, agosto 02, 2015

Corrandes d'exili

Letra: Joan Oliver (España)
Música: Lluis Llach (España)

Joan Oliver i Sallarès, que utilizó como poeta el seudónimo Pere Quart (Sabadell, Barcelona, 29 de noviembre de 1899 - Barcelona, 18 de junio de 1986) está considerado uno de los poetas y dramaturgos más importantes de la literatura catalana.
Lluís Llach i Grande (Gerona, 7 de mayo de 1948) es un músico y cantautor español de lengua catalana, que perteneció al grupo de Els Setze Jutges y que puede considerarse como uno de los abanderados de la Nova Cançó catalana.

Versión: Lluis Llach



video:



Versión: Sílvia Perez Cruz con Immigrasons



Letra:

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res"

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somnio completa.

domingo, abril 14, 2013

L'Estaca - La Estaca

Esta canción del catalán Luís Llach, se ha traducido a multitud de idiomas y fue compuesta en plena dictadura del General Francisco Franco en España y es un llamamiento a la unidad de acción para liberarse de las ataduras, para conseguir la libertad. Se ha convertido en un símbolo de la lucha por la libertad.

Versión: Lluís Llach (España)


Video:




Versión: Joan Manuel Serrat (España)


Video:




Versión: Loquillo & Canallas (España)


Versión: Abel García (Uruguay)


Letra:

L'avi Siset em parlava de bon matí al portal 
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar. 
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats? 
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar! 

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. 
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. 
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar. 

Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant, 
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran. 
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant, 
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant: 

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. 
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. 
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar. 

L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emporta, 
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal. 
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar 
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar. 

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. 
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. 
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

Letra en español:

El viejo Siset me hablaba 
al amanecer, en el portal, 
mientras esperábamos 
la salida del sol 
y veíamos pasar los carros. 

Siset: ¿No ves la estaca 
a la que estamos todos atados? 
Si no conseguimos 
liberarnos de ella 
nunca podremos andar. 

Si tiramos fuerte, la haremos caer. 
Ya no puede durar mucho tiempo. 
Seguro que cae, cae, cae, 
pues debe estar ya bien podrida. 

Si yo tiro fuerte por aquí, 
y tú tiras fuerte por allí, 
seguro que cae, cae, cae, 
y podremos liberarnos. 

¡ Pero, ha pasado tanto tiempo así ! 
Las manos se me están desollando, 
y en cuanto abandono un instante, 
se hace más gruesa y más grande. 

Ya sé que está podrida, 
pero es que, Siset, pesa tanto, 
que a veces me abandonan 
las fuerzas. 
Repíteme tu canción. 

Si tiramos fuerte ... 

Si yo tiro fuerte por aquí ... 

El viejo Siset ya no dice nada; 
se lo llevó un mal viento. 
- él sabe hacia donde -, 
mientras yo continúo 
bajo el portal. 

Y cuando pasan 
los nuevos muchachos, 
alzo la voz para cantar 
el último canto 
que él me enseñó. 

Si tiramos fuerte ... 

Si yo tiro fuerte por aquí, 
y tú tiras fuerte por allí, 
seguro que cae, cae, cae, 
y podremos liberarnos.